El tablón se quedo 8 años a la intemperie.
Veía como el sol se ponía todos los atardeceres que le regalaban mil colores.
Cada noche, se movían las brillantes constelaciones, y con ellas inventaba historias de viajes por el mundo.
Soñaba con que lo cargaban en un tren y cruzaba el país al ritmo del crepitar de los raíles.
En el ferri cruzaba el mar y descansaba con el balanceo de las olas.
Pero después de 8 años el árbol que lo protegía se tumbó por el viento, y el tablón dejó de ver los atardeceres y las estrellas.
No esperes a que nadie te haga sombra, y deja que tus sueños viajen desde el mundo de la imaginación a la realidad.
El tauló es va quedar 8 anys a la intempèrie.
Veia com el sol es posava tots els capvespres que li regalaven mil colors.
Cada nit, es movien les brillants constel·lacions, i amb elles inventava històries de viatges pel món.
Somiava que el carregaven en un tren i creuava el país al ritme del crepitar dels rails.
Al ferri creuava el mar i descansava amb el balanceig de les ones.
Però després de 8 anys l'arbre que el protegia es va tombar pel vent, i al tauler deixar de veure els capvespres i les estrelles.
No esperis que ningú et faci ombra, i deixa que els teus somnis viatgen des del món de la imaginació a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada