Creo que en este mundo hay miles de maneras de contar historias.
Los que cuentan las historias desde el punto de vista de los pasteles... dulces, empalagosas y siempre coronadas con una guinda roja y megadulce.
Otros buscan recónditos lugares lúgubres y oscuros, que dan miedo.
Las historias son historias, las veamos desde el punto de vista alegre, triste, melancólico, o surrealista... que más da... porqué realmente sólo importa quién la vive, no quién la cuenta.
No experimentes la vida por otros, vive la TUYA propia, y cuéntala sin tapujos, así seguro que habrá otros que la convertirán en historia, y sino que se lo pregunten a Alicia.
Crec que en aquest món hi ha milers de maneres d'explicar històries.
Els que expliquen les històries des del punt de vista dels pastissos ... dolces, embafadores i sempre coronades amb una cirereta vermella i megadolça.
Altres busquen recòndits llocs lúgubres i foscos, que fan por.
Les històries són històries, les veiem des del punt de vista alegre, trist, malenconiós, o surrealista ... que més dóna ... per què realment només importa qui la viu, no qui l'explica.
No experimentis la vida per uns altres, viu la TEVA pròpia, iexplíca-la sense embuts, així segur que hi haurà altres que la convertiran en història, i sinó que l'hi preguntin a l'Alicia.
#santjordi2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada