dimarts, 24 de maig del 2016

Cuerdas / Cordes


Las cosas de la vida las paso por el filtro del recuerdo, aunque me alegro de que este momento alguien lo hubiera escrito en el hilo del tiempo de mi destino.

Y ese alguien lo recubrió de otros momentos que congeló en el tiempo.

Los escondió entre miles de pequeñas telas, hilos y nudos...

Ese alguien fuiste tu, ¿verdad ?

Hace tiempo me regalaste un cuchillo, por si un día debía cortar algunas hebras de las cuerdas que me apretarían demasiado.

Al destrenzar algunas partes, me prometiste que podría liberar momentos felices olvidados.

Y si yo no tengo fuerza, y si no recuerdo dónde dejé mi cuchillo, destrenza los hilos del tiempo por mi, y hazme reír un instante, aunque debas ser tu el que lo escribas de nuevo en el hilo de mi tiempo pasado...no te enfades si te pregunto dentro de un ratito porqué me enseñas una cuerda...



Les coses de la vida les pas pel filtre del record, tot i que m'alegro que aquest moment algú ho hagués escrit en el fil del temps del meu destí.

I aquest algú el va recobrir d'altres moments que va congelar en el temps.

Els va amagar entre milers de petites teles, fils i nusos ...

Aquest algú vas ser tu, oi?

Fa temps em vas regalar un ganivet, per si un dia havia de tallar algunes brins de les cordes que em van apretar massa.

En destrenar algunes parts, em vas prometre que podria alliberar moments feliços oblidats.

I si jo no tinc força, i si no recordo on vaig deixar el meu ganivet, destrena els fils del temps per mi, i fes-me riure un instant, encara que hagis de ser tu el que ho escriguis de nou en el fil del meu temps passat ... no t'enfadis si et pregunto dins d'una estoneta perquè em ensenyes una corda ...





dilluns, 23 de maig del 2016

Juego / Joc


Te propongo un juego.

Llega al camino, pero NO debes pisar nada verde.

¿Parece fácil verdad??

Pues deberás cerrar un ojo.

Y cantar una canción alegre.

Sigue pareciendo fácil, seguro que más de uno ya piensa que va a ganar, pero ¿ y si te siento en una silla de ruedas ?

Ahora si que has dado el juego por perdido, ¿verdad?

Pues si lo piensas bien existe una estrategia para llegar al caminito sin pisar la hierba.

Las estrategias existen, se pueden inventar, diseñar, protocolizar.... pero un poco de ayuda y civismo no suele ir nada mal!



Et proposo un joc.

Arriba al camí, però NO has de trepitjar res verd.

 ¿Sembla fàcil veritat ??

Doncs hauràs de tancar un ull.

I cantar una cançó alegre.

Segueix semblant fàcil, segur que més d'un ja pensa que guanyarà, però ¿i si et t'assento en una cadira de rodes?

Ara si que has donat el joc per perdut, oi?

Doncs si ho penses bé hi ha una estratègia per arribar al caminet sense trepitjar l'herba.

 Les estratègies existeixen, es poden inventar, dissenyar, protocol·litzar .... però una mica d'ajuda i civisme no sol anar gens malament!




diumenge, 22 de maig del 2016

Tormenta

Tiempo de tormenta, momentos de reposo en los que si soplas fuerte fuerte puedes conseguir que desciendan las nubes.

Sopla fuerte y sin miedo, y si te cansas, y si te quedas sin aire, llámame, y con tu silbido, llegaré con el viento, y conmigo traeré miles de brisas de silbidos de muchos que pueden hacer un tornado que hará retroceder las nubes.

Tendrás un aire fresco y renovado, y entre todos haremos que brille el sol de nuevo!Ya sabes... Tu silba... y ya Voy!


Temps de tempesta, moments de repòs en els quals si bufes fort fort pots aconseguir que baixin els núvols.

Bufa fortt i sense por, i si et canses, i si et quedes sense aire, crída'm, i amb el teu xiulet, arribaré amb el vent, i amb mi portaré milers de brises de xiulets de molts que poden fer un tornado que farà retrocedir núvols.

Tindràs un aire fresc i renovat, i entre tots farem que brilli el sol de nou! ja saps ... el teu xiula ... i ja Vaig!


dissabte, 21 de maig del 2016

Visió/ Visión

Tres_Segons, #tressegons, tres segons

Sí, nos empeñamos , tenemos una visión demasiado selectiva del mundo.

Vemos lo que queremos ver y nos decepcionamos cuando no se cumplen las espectativas del conjunto. 

En el mundo real todo lo que nos rodea destaca tanto que nos abruma con detalles, pero en el mundo ideal, puedes aplicar un filtro de percepción y centrar tu atención en aquello realmente importante.

No puedes llegar a todas partes, no puedes estar en todos los sitios... filtra, selecciona y quédate con lo realmente importante, porqué siendo un poquito selectivo apreciarás mejor los detalles.


Si, ens entestem, tenim una visió massa selectiva del món.

Veiem el que volem veure i ens decebem quan no es compleixen les expectatives del conjunt.

 En el món real tot el que ens envolta destaca tant que ens aclapara amb detalls, però en el món ideal, pots aplicar un filtre de percepció i centrar la teva atenció en allò realment important.

 No pots arribar a tot arreu, no pots estar a tot arreu ... filtra, selecciona i queda't amb el realment important, per què si ets és una mica selectiu apreciaràs millor els detalls.



dijous, 19 de maig del 2016

Maletas / Maletes

Tres segons, tressegons , tres segons, #tressegons

En el desván detrás de cajas de cartón encontré unas viejas y polvorientas maletas.

Unas de piel raída y otras de cartón.

Estaban cerradas con llave, así que pensé que probablemente contenían tal vez algo de valor.

Bajé a la cómoda y miré a ver si en el fondo de algún cajón se escondía una llave.

No encontré ninguna, así que decidí abrirlas igualmente.

Pesaban bastante y al moverlas se oía el rechinchinar del metal contra el metal.

Dentro de la primera encontré antiguos libros de medicina con dos iniciales que no me eran familiares, en las otras ropa vieja de cama y una caja con monedas viejas y una pipa.

Si alguien guardó aquellas maletas lo hizo con esmero, pues ya no quedaba nadie a quién preguntar que significaban aquellas iniciales.

El pasado es algo que pasó, pero si no se lo cuentas a nadie, cuando te vayas, parecerá que nunca sucedió.




A les golfes darrere de caixes de cartró vaig trobar unes velles i polsoses maletes.

Unes de pell gastada i altres de cartró.

Estaven tancades amb clau, així que vaig pensar que probablement contenien potser alguna cosa de valor.

Vaig baixar a la còmoda i vaig mirar a veure si en el fons d'algun calaix s'amagava una clau.

No vaig trobar cap, així que vaig decidir obrir-les igualment.

Pesaven bastant i en moure-se sentia el el retintell del metall contra el metall.

Dins de la primera vaig trobar antics llibres de medicina amb dues inicials que no m'eren familiars, en les altres roba vella de llit i una caixa amb monedes velles i una pipa.

Si algú va guardar aquelles maletes ho va fer amb cura, perquè ja no quedava ningú a qui preguntar que significaven aquelles inicials.

El passat és una cosa que va passar, però si no l'hi comptes a ningú, quan et vagis, semblarà que mai va succeir.



dijous, 12 de maig del 2016

Silencios / Silencis


En silencio cada noche observaba a los que dormían.

Sin despertarlos entraba sigilosamente en sus habitaciones.

Si alguien abría un ojo, desde su pijama blanco sonreía sinceramente, se llevaba un dedo a la boca, suavemente sonava un shhhhts, que terminaba de nuevo con una sonrisa, mientras les picaba el ojo.

Cada noche velaba por ellos, sin apenas hacerse notar. 

Con cariño, pero firme en sus decisiones, invisible para muchos, pero imprescindible para todos, pasaba parte de sus noches entre habitaciones y la sala de control de enfemería.

A ellos, a ellas, en el #diamundialdelaenfermeria desde #tressegons




En silenci cada nit observava als que dormien.


Sense despertar entrava sigil·losament a les seves habitacions.

Si algú obria un ull, des del seu pijama blanc somrèia sincerament, es portava un dit a la boca, suaument sonava un shhhhts, que acabava de nou amb un somriure, mentre els picava l'ullet.

Cada nit vetllava per ells, gairebé sense fer-se notar.

Amb afecte, però famb fermesa en les seves decisions, invisible per a molts, però imprescindible per a tots, passava part de les seves nits entre habitacions i la sala de control d'infermeria.


A ells, a elles, al #diamundialdelaenfermeria des de #tressegons

Tres segons, Tressegons, tressegons, #tressegons



dimarts, 10 de maig del 2016

Cala

Tres segons Tressegons tres segons tres_segons

La cala era azul, rocosa, rodeada de pinos y matorrales bajos.

La cala tenia colores azules claros, azules oscuros, tonalidades de verde esmeralda, marrones según si el mar estaba tranquilo o enfadado.

Contrastaba el mar con el cielo azul, que de noche se iluminaba con estrellas.

Pero para acceder a la cala, y a sus aguas, deberás saber escalar. 

Tendrás otra opción, traspasar los pinchos, y ambas opciones te dolerán.

Así se siente un enfermo de lupus a veces, ve la cala, ve el mar, pero le duele llegar al agua clara que le calmará el dolor.


La cala era blau, rocosa, envoltada de pins i matolls baixos.

La cala tenia colors blaus clars, blaus foscos, tonalitats de verd maragda, marrons segons si la mar estava tranquil o enfadat.

Contrastava el mar amb el cel blau, que de nit s'il·luminava amb estrelles.

Però per accedir a la cala, i a les seves aigües, hauràs de saber escalar.

Tindràs una altra opció, traspassar les punxes i totes dues opcions et faran mal.

Així se sent un malalt de lupus de vegades, veu la cala, veu el mar, però li fa mal arribar a l'aigua clara, que li calmarà el dolor

dilluns, 9 de maig del 2016

Jarrón / Gerra

Tres_segons Tres segons Tres Segons

Cada día arreglaba las flores de los jarrones de su casa.

Ponía suavemente un trapo sobre la mesa y doblaba una lateral 4 veces para posar en él los tallos húmedos.

Miraba cada flor con esmero.

Estiraba los pétalos secos, recortaba el tallo con unas tijeras, y las ponía de nuevo en los jarrones con agua limpia.

Las composiciones tenían simetría de formas y colores.

Las cosas pueden cambiar, debemos estar atentos a los pequeños detalles, por insignificantes que parezcan, pues las flores que se marchitan, deben ser cuidadas también con igual esmero, pues envejecer es el futuro que nos espera.


Cada dia arreglava les flors dels gerros de casa seva.

 Posava suaument un drap sobre la taula i doblava 1 lateral 4 vegades per posar-hi les tiges humides.

Mirava cada flor amb cura.

Estirava els pètals secs, retallava la tija amb unes tisores, i les posava de nou en els gerros amb aigua neta.

Les composicions tenien simetria de formes i colors.

Les coses poden canviar, hem d'estar atents als petits detalls, per insignificants que semblin, ja que les flors que es marceixen, han de ser cuidades també amb igual cura, ja que envellir és el futur que ens espera.




divendres, 6 de maig del 2016

Escalar

Tres_segons Tres segons Tres Segons


Antes de salir de casa todas las mañanas, se preparaba un café.

Lo metía en su termo que cerraba cuidadosamente.

Desconectaba el móvil de la corriente, comprobaba que llevaba la cartera, y en la puerta su maleta con el portátil y la tablet.

Cerraba la puerta y caminaba hacia el metro, despistado con cara de sueño.

Al llegar a las escaleras mecánicas se situaba a la derecha y contaba hasta 25 antes de llegar a la calle.

Programamos demasiado nuestras vidas, y dependemos demasiado de que no cambie.

Rompe las rutinas, ¡¡¡ hoy es viernes!!!!




Abans de sortir de casa tots els matins, es preparava un cafè.

El posava en el seu termo que tancava acuradament.

Desconnectava el mòbil del corrent, comprovava que portava la cartera, i a la porta la seva maleta amb el portàtil i la tauleta.

Tancava la porta i caminava cap al metro, despistat amb cara de son.

 En arribar a les escales mecàniques es situava a la dreta i comptava fins a 25 abans d'arribar al carrer.

Programem massa les nostres vides, i depenem massa que no canviï.

Trenca les rutines, avui és divendres !!!!










dijous, 5 de maig del 2016

Velas / Espelmes



Tres_segons Tres segons Tres Segons


En la vida hay instantes en los que estar a oscuras puede curar el alma.

Otras veces buscamos la luz de otros que iluminen momentos y recuerdos del pasado. 

La oscuridad es el triunfo de la desesperación para muchos.

Pero es posible una oleada de cambios que se inicia con una tenue luz azul de una cerilla, que permiten encender otros momentos brillantes, tristes , alegres o simplemente momentos.



A la vida hi ha instants en què estar a les fosques pot curar l'ànima.

Altres vegades busquem la llum d'altres que il·luminen moments i records del passat.

La foscor és el triomf de la desesperació per a molts.

Però és possible una onada de canvis que s'inicia amb una tènue llum blava d'un llumí, que permeten encendre altres moments brillants, tristos, alegres o simplement moments.