Tres Segons: PRESENTACIÓ

    En el món sempre hi ha coses boniques per a veure, que et permeten durant uns segons transportar-te a aquell racó de la teva imaginació, on sempre has somiat ser. D’altres t’acompanyen de la mà cap a records que has viscut, un color et transporta cap a un pensament furtiu que vas tenir, cap a una idea esplèndida que vas oblidar ràpidament quan obris els ulls després d’un somni profund.

   Aquell espai, aquell temps, aquella sensació et permeten moltes vegades cercar una emoció amagada molt endins, coberta de capes i més capes de pensaments absurds. Tendresa que et fa reviure els càlids braços de la mare; tristesa en recordar els ulls de l’àvia quan va marxar per sempre; l'alegria en veure reviure durant un segon la primera mirada de la teva filla; l'anyorança en repassar mentalment tots els que vivien en el teu petit carrer quan eres molt jove, i que ja no hi són perquè els anys passen per a tots.

Convertim els nostres records en imatges, en sensacions, en olors penetrants que desperten records, en colors vius, en el tacte d’aquella roba, en el gust d’aquell gelat, i tots ells queden emmagatzemats per sempre més.

Durant tres segons, mentre recordem, mentre ens evaïm, mentre no pensem, viatgem cap a altres llocs que ens allunyen d’allí on, inconsientment no hi volem ser, tres segons per somiar, tres segons per somriure, tres segons per recordar, tres segons per emocionar-te, tres segons per no pensar durant tres segons. La última imatge del dia, la primera imatge d’un somni, la última abans no passi res més. En calma, amb la serenor que ens pot portar el fet de no ser present durant només tres segons.

Els regals poden venir de mil maneres, deixeu que us regalem només tres segons per cada imatge, i vosaltres decidireu si aquest tres segonss han de ser més llargs, o més curts, o si us calen uns altres tres segons més, no hi ha pressa, vosaltres decidiu com ha de passar el temps, i sense pressa deixeu que els tres segons us permetin transportar-vos a la vostra ment, lluny, una mica més enllà.

PER QUÈ?

Durant anys vaig estar esperant en sales d’espera a metges, especialistes, estudiants, infermeres, analistes de laboratori a que o em donessin mostres per analitzar, o a que m’obrissin les portes per a treballar en projectes de recerca amb ells. Cada dia veia milers de cares absortes, esperant a que els toqués el seu moment. Pocs disfrutaven de la lectura d’un llibre. Alguns conversaven tranquil·lament entre ells, si tenien la sort d’anar acompanyats, altres miraven les taques de la paret, el reflexe del cel a una finestra, o la gent que passava. Hi havia sales d’espera plenes de color, amb dones amb mocadors al cap, que contrastaven amb les parets blanques i buides, d’altres, on mans tremoloses, agafaven altres mans entresuades, esperant alguna notícia, ja fos bona o dolenta. Altres en el que una mare abraçava al seu fill desconsolat que plorava perquè no sabia que li esperaria al seu propi fill. I mentre jo m’esperava, sola, observava cada dia, durant molts anys les cares de molts d’ells, els espiava i intentava saber perquè eren asseguts en aquelles sales, tot i que massa vegades tenia clar què els podia passar, una vegada creuàven la porta de l’especialista.

I va arribar el dia, en què era jo qui havia d’esperar, asseguda en una sala d’espera molt petita, per dir-li al meu pare, allò que mai hauria volgut sentir. Va ser llavors, al costat d’aquella màquina de café, que vaig pensar en regalar-li al meu pare tres segons, lluny meu, lluny de la meva mare, lluny del seu germà que en poc temps ens deixaria.

Tres segons vol ser el regal per a molts pares com el meu, a moltes mares, a moltes filles i fills, a molts tiets i tietes que van esperar en sales s'espera d'hospitals, sense conèixer quin seria el seu futur. Tres segons preten que el món sigui diferent durant una petita estona. Perquè tots ens ho mereixem, perquè tots algun dia haurem d’esperar-nos asseguts, i de vegades sols, davant una porta, que des de fora només ens genera molta incerteza.

Aquests tres segons són per a tu, els vols?