Todas las tardes a las 17.05 h se sentaba en el banquito frente a los columpios.
En su cesta una barra de pan recién horneada y calentita, y una tableta de chocolate con leche.
A los 3 minutos se oían los golpes de los pies en los adoquines y el griterío de los niños que bajaban por la cuesta.
Al llegar al parquecito todos bajaban la voz, y formaban una fila frente a Conchita, con cara sonriente.
Por cada trozo de pan, un beso y un gracias envuelto en una sonrisa sincera que era acompañada de un trocito de chocolate.
A las 18,00 h, y con su cesta y su bastón volvía para casa, no sin antes oír 11 "buenas tardes doña Conchita y hasta mañana!!"
Para ella, aquellos 55 minutos eran los más felices, cada tarde, de lunes a viernes, de las tardes frescas de otoño.
Totes les tardes a les 17:05h s'asseia al banc davant dels gronxadors.
En la seva cistella, una barra de pa acabat de sortir del forn i calenteta, i una rajola de xocolata amb llet.
Als 3 minuts se sentien els cops dels peus en les llambordes i la cridòria dels nens que baixaven pel carrer
En arribar al parquet tots baixaven la veu, i formaven una fila davant de la Conxiita, amb cara somrient.
Per cada tros de pa, un petó i una gràcies embolicat en un somriure sincer que era acompanyat d'un bocí de xocolata.
A les 18,00 h, i amb la cistella i el seu bastó tornava cap a casa, no sense abans sentir 11 "bona tarda senyora Conxita i fins demà !!"
Per a ella aquells 55 minuts eren els més feliços, cada tarda, de dilluns a divendres, de les tardes fresques de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada