dijous, 12 de maig del 2016

Silencios / Silencis


En silencio cada noche observaba a los que dormían.

Sin despertarlos entraba sigilosamente en sus habitaciones.

Si alguien abría un ojo, desde su pijama blanco sonreía sinceramente, se llevaba un dedo a la boca, suavemente sonava un shhhhts, que terminaba de nuevo con una sonrisa, mientras les picaba el ojo.

Cada noche velaba por ellos, sin apenas hacerse notar. 

Con cariño, pero firme en sus decisiones, invisible para muchos, pero imprescindible para todos, pasaba parte de sus noches entre habitaciones y la sala de control de enfemería.

A ellos, a ellas, en el #diamundialdelaenfermeria desde #tressegons




En silenci cada nit observava als que dormien.


Sense despertar entrava sigil·losament a les seves habitacions.

Si algú obria un ull, des del seu pijama blanc somrèia sincerament, es portava un dit a la boca, suaument sonava un shhhhts, que acabava de nou amb un somriure, mentre els picava l'ullet.

Cada nit vetllava per ells, gairebé sense fer-se notar.

Amb afecte, però famb fermesa en les seves decisions, invisible per a molts, però imprescindible per a tots, passava part de les seves nits entre habitacions i la sala de control d'infermeria.


A ells, a elles, al #diamundialdelaenfermeria des de #tressegons

Tres segons, Tressegons, tressegons, #tressegons



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada