Tranquilamente subía la calle.
Un pasito y un clock, otro pasito y otro clock, y al tercer pasito un suspiro y un breve descanso.
En cada breve descanso sus ojos dejaban de mirar el suelo y observaban las flores de la vecina, la ropa colgada del obrero que se había mudado a su calle hacía poco.
Después de 40 suspiros llegaba a la puerta del cementerio.
"Pasa un buen día Cariño, hasta mañana".
Todos los días, 120 pasitos, 40 suspiros, una sonrisa triste, y 120 clocs de ida, y de vuelta.
Tranquil·lament pujava carrer.
Un passet i un clock, un altre passet i un altre clock, i al tercer passet un sospir i un breu descans.
A cada breu descans seus ulls deixaven de mirar el sòl i observaven les flors de la veïna, la roba penjada de l'obrer que s'havia mudat al seu carrer feia poc.
Després de 40 sospirs arribava a la porta del cementiri.
"Passa un bon dia Amor meu, fins demà".
Tots els dies, 120 passets, 40 sospirs, un somriure trist, i 120 clocs d'anada, i de tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada