La araña vivía feliz en su ventana de la iglesia.
Había días en los que el sol brillaba mucho y decidía mudarse al amarillo para honrar al gran astro.
Cada vez que una pareja se casaba para compartir su amor y su pasión observaba desde el rojo la ceremonia y veía como llenaban sus familiares la calle, para tirarles arroz.
Si había un bautizo, el violeta era el color elegido.
Cuando oía llorar por la puerta en un entierro se quedaba en el blanco con la paloma y despedía la pobre alma.
Veía pasar la vida de muchos, sin poder vivir la suya más lejos de su ventana entre colores y telas.
L'aranya vivia feliç a la seva finestra de l'església.
Hi havia dies en què el sol brillava molt i decidia traslladar-se al groc per honrar al gran astre.
Cada vegada que una parella es casava per compartir el seu amor i la seva passió observava des del vermell la cerimònia i veia com omplien els seus familiars carrer, per tirar-los arròs.
Si hi havia un bateig, el violeta era el color escollit.
Hi havia dies en què el sol brillava molt i decidia traslladar-se al groc per honrar al gran astre.
Cada vegada que una parella es casava per compartir el seu amor i la seva passió observava des del vermell la cerimònia i veia com omplien els seus familiars carrer, per tirar-los arròs.
Si hi havia un bateig, el violeta era el color escollit.
Quan sentia plorar per la porta en un enterrament, es quedava en el blanc amb el colom i acomiadava la pobra ànima.
Veia passar la vida de molts, sense poder viure la seva més lluny de la seva finestra entre colors i teles.
Veia passar la vida de molts, sense poder viure la seva més lluny de la seva finestra entre colors i teles.
#tressegons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada